divendres, 25 d’abril de 2014

L'enigma Gabo o nova aparició del professor Gálvez

L'enigma Gabo


A. L.
ANDORRA LA VELLA

El professor David Gálvez i, què hi farem, un servidor hem gastat una considerable quantitat de tinta i de paper mirant d'escatir si Julio Cortázar va posar mai els peus per aquí dalt. Així ho permetia elucubrar el Manuscrito hallado junto a una mano, relat andorrà del gran Julio que la vídua oficial, Aurora Bernárdez, va rescatar el 2009 a Papeles inesperados junt amb una munió d'altres inèdits cortazarians. Hi tornarem de seguida, perquè el traspàs de García Márquez ha posat sobre la taula un altre enigma literari majúscul: és sabut que per l'hotel Mirador de la capital hi van desfilar als anys 60 i 70 patums de mig món, especialment les estrelles del boom –amb Vargas Llosa al capdavant i qui sap si també Cortázar... Però, ¿i Gabo? ¿Que va venir mai? No en tenim constància documental ni cap referència escrita de l'autor de Cien años de soledad, perquè és ben veritat que no es pot tenir tot. Però sí que tenim el testimoni d'Antoni Morell, que en la presentació de l'últim número de la revista Ex-Libris, ahir a la Biblioteca Nacional, ens va posar el caramelet a la boca.

De fet, alguns ja sospitàvem que si hi havia una persona en aquest racó de Pirineu nostre que pogués guardar el secret d'una hipotètica escapada andorrana de García Márquez, havia de ser Morell, a qui –per cert– els anys i els llibres li estan cisellant un venerable aspecte –i sobretot, un to– de Josep Pla de muntanya, sense boina i passat pel fred de Sispony. D'oracle, vaja. En fi, que afirma Morell amb contundència que sí, que Gabo va venir en certa ocasió, que no en recorda l'any però que va ser en qualsevol cas abans de Cien años de soledad –abans per tant del 1967–, que es va instal·lar reglamentàriament al Mirador, que ell mateix va tenir l'oportunitat de saludar-lo i que en van ser testimonis el traspassat Jordi Sasplugas, l'ànima del Mirador, i el tallista Àngel Pla, que a l'època regentava la llibreria Eureka a l'antic carrer de la Vall de la capital.

«El senyor Morell té certificació física que Gabo va ser estar a Andorra», diu el senyor Morell. I no ho posaríem mai de la vida en dubte; al contrari. La llàstima és que Pla –Àngel, no Josep– no conserva memòria d'aquesta visita. Diu l'exllibreter que qui sí que va desfilar per la llibreria va ser Cortázar, a qui, diu, es va trobar sortint –és clar– del Mirador i a qui va demanar que l'acompanyés a la botiga: «Mentre ens hi acostàvem», recordava ahir, «anava dient: ‘Linda librería, sí señor. Linda librería'. Quan el vaig fer entrar, va donar la casualitat que acabava d'arribar una caixa amb exemplars d'una de les seves novel·les, i que n'hi havia una pila en primer pla. I va l'home i comença a cridar: ‘¡¿Pero qué digo, linda?! ¡Lindísima!». El cas és que també amb Cortázar el testimoni d'Àngel Pla és tot el que tenim.

No és l'únic autor llatinoamericà que va desfilar per la llibreria: també recorda el pas de Carlos Rama, historiador colombià avui semioblidat –«Segur que ni saps qui és», repta. Però ni rastre de García Márquez. És clar que ha passat mig segle, que la memòria juga en ocasions males passades i que de Gabo no ens queda ni tan sols el relat andorrà que amb Cortázar ens permet mantenir viva l'esperança. Però tampoc ens posarem ara llepafils, i si Morell recorda el bigoti més il·lustre de la literatura del segle XX passejant pel centre històric de la capital, és que així va passar, i segur que algun dia apareix la fotografia, la postal, la referència, el document que doni fe de tan il·lustre i enigmàtica estada. Paraula de bagaleu.