dimecres, 21 de desembre de 2011

Sobre l'auca de Meritxell (BonDia Andorra, 20.12.2011)


A la venda l’‘Auca de Nostra Senyora de Meritxell’, de Sergi Mas i David Gálvez Imprimeix
Nacional - Cultura
Escrit per E. J. M./Foto: T. M.
 
Dimarts 20, Desembre de 2011

Si volen oferir un obsequi de Nadal original i nostrat, prenguin nota: ja poden adquirir a les llibreries l’Auca de Nostra Senyora de Meritxell, una petita obra d’art que combina els dibuixos de Sergi Mas i els rodolins de David Gálvez. La creació es pot adquirir a les llibreries des de fa un parell de setmanes a un preu pràcticament simbòlic: quatre euros. Els autors han editat l’auca, que es presenta en una làmina d’un format aproximat de 35 cm x 50 cm, de color blanc trencat, més aviat beix, i amb els dibuixos a tinta negra. Molt senzilla, amb una aparença sòbria i elegant, similar a un gravat. El treball és el resultat d’un projecte personal de Mas i Gálvez, que han volgut solucionar la carència d’una auca dedicada a la patrona d’Andorra.

Una auca és un “conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etcètera”, segons l’Enciclopèdia Catalana. “La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, va ser la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes.” La de Meritxell en té setze.

“Corona de muntanyes, Senyora del Cel, / Dama d’An­dorra, benèfic estel. / Conta aquesta tradició tan antiga / Com regna Nostra Verge de Meritxell sense fatiga.” Així comença l’auca, que narra la troballa de la talla de la verge, una nit de Reis, per un pastor que passava per Meritxell, fent camí cap a Canillo: “Al peu del roseret es revela una talla / L’efígie de la Verge lluent com una medalla.” El pastor se l’endú i “en un altar de l’església deixen la Verge a fer nit / Amb la prometença que ben aviat tindrà un retaule beneït”. Però l’endemà la talla ha desaparegut i la retroben a Meritxell. Se la tornen a emportar, aquest cop en processó, fins a Encamp. “De bon matí, la talla s’ha esvaït un altre cop. / A la gavarrera retroben Nostra Dona dels Esclops.” Els andorrans es rendeixen a l’evidència i aixequen una capella entorn de la talla. El temple va creixent “fins que una trista nit de mil nou-cents setanta-dos / Tot ho arrasa un incendi en un desastre ruïnós”.

El desenllaç es resol en les tres últimes vinyetes: “Ja fa temps que allí s’hi alça un nou temple rutilant / Que venera Nostra verge i el seu Jesuset infant. / Ni foc, ni neu, ni cap fatal destí / Faran malbé el desig diví / Que Nostra Dama de Meritxell / sigui d’An­dorra pels segles el meridià cimbell.”

La darrera vinyeta de l’auca evoca el santuari de Meritxell, les muntanyes que l’envolten i un grup de gent que gaudeix, probablement, de la celebració de la diada de la verge patrona. Una petita joia que paga la pena. No se’n quedin sense.