divendres, 30 de maig de 2014

Citacions de 'Cartes mortes' a 'El tronc i les cendres'

"Cartes mortes", David Gálvez (Males herbes)


"De l'oblit que m'imposo, que em vaig imposar, de tot allò pulcre que comporta l'afecció, la tendresa, l'afecte. De l'oblit que m'imposo de l'amor. De l'oblit dels petons i la vida sota els llençols. El record d'una felicitat compartida que ja no és, que ja no pot ser."

"I és que no solem mirar amb atenció el que tenim més a la vora."

"Em sacsejo en un laberint de referències i entrebancs en què sé que compartim gran part del codi..."

"Que estrany [diu] somiar aquestes coses! Tanta distància! Tant moviment! Tanta immobilitat!"

"Això que la novel·la de la vida va de debò no vaig arribar a advertir-ho fins devorats diversos capítols. Igual que tots els lectors tendres, creia que l'última pàgina estava lluny, gairebé a l'infinit de la contratapa."

"Ja vam dir que un busca entendre, busca voler trobar raons i lògica a allò que possiblement no en tingui: l'odi rabiós que Hitler sentia cap als jueus"

"I no és notícia que just allò que no podem comprendre és el que més ens interessa."

"Un boig va estar a punt de governar el món gràcies a la fe en si mateix que li va proporcionar un altre home. Sabent, com sabem, del que va ser capaç el primer, la pregunta està cantada: de què no hauria estat capaç l'últim?"

"Certament, s'hauria d'infravalorar la joventut, perquè s'escola aviat."


"Si aquestes paraules poden ser dites, llavors és que poden ser realitzades."

"Se'ns està despullant fins i tot de les nostres obsessions més íntimes, reductes terminals del ja per sempre malmès culte a la personalitat. Queda justícia al món? Hi ha dret?"

dijous, 29 de maig de 2014

Debat obert sobre literatura ('Bon Dia Andorra')


Villaró, Gálvez, Colom i Salvadó obren un debat sobre literatura

Escrit per: 
E.J.M./T.M.
¿Quina és la situació actual de la literatura a Andorra? I, en general, ¿de quina salut gaudeix el sector cultural? Aquests són alguns dels interrogants que es plantejaran en el primer debat obert organitzat pel Centre de la Cultura Catalana (CCC). L’entitat, que treballa amb un pressupost de mínims, proposa una tertúlia oberta sobre literatura i cultura el 10 de juny, a les vuit del vespre, a La Llacuna.
Els convidats són els escriptors Albert Villaró, David Gálvez, Teresa Colom i Albert Salvadó. L’exgerent del CCC i ara col·laborador voluntari, Arnau Colominas, moderarà una taula rodona introductòria i, de seguida, es demanarà la intervenció del públic. L’acte és obert a tothom, però es convida a la fila zero editors, llibreters, polítics, periodistes i gent involucrada en el sector cultural. L’objectiu de l’activitat és reflexionar i arribar a conclusions sobre l’estat de la cultura al país. “Serà una pluja d’idees”, diu Colominas.
La intenció del CCC és organitzar diversos debats dinàmics sobre diferents temes i que la cultura en sigui un tema recurrent. De fet, des del CCC es valora que en un país de dimensions tan reduïdes hi hagi tanta activitat cultural, però considera que l’organització dels actes és “un desgavell”.
Després del desmantellament dels centres de cultura catalana a l’exterior per part de la Generalitat, el CCC funciona sense personal professionalitzat i tira endavant pel suport dels extreballadors. Els fons s’ingressen gràcies a les subvencions del Comú d’Andorra la Vella i del ministeri de Cultura, amb què poden organitzar diverses activitats com els berenars literaris i les presentacions de llibres, la Mostra de cinema català i Sant Joan. El debat obert es munta amb un pressupost de “zero euros”. Per convocar els músics al premi Carles Sabater caldrà esperar a saber quin ajut els atorga el Govern català per al 2014.

Debat obert sobre literatura organitzat pel Centre de Cultura Catalana d'Andorra

Sobreviure amb una sabata i una espardenya

11111 Classificació 0.00 (0 Vots)
Categoria: Cultura
PUBLICAT EL DIJOUS, 29 MAIG 2014
  • L'entitat estrena el 10 de juny a la Llacuna el cicle Debat obert per prendrà el pols de l'actualitat cultural; per començar, la literària
A. L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Els quatre protagonistes del primer debat, convocat per al 10 de juny: Colom, Gálvez, Villaró i Salvadó Foto: EL PERIÒDIC
No direm que el Centre de la Cultura Catalana (CCC) reneix de les cendres, però sí que s'aixeca de la patacada més que notable que li va endossar la tardor passada la Generalitat, tallant amb nocturnitat i traïdoria l'aixeta de les subvencions i comprometent-ne el futur. Han sigut sis mesos de travessa del desert, buscant desesperadament un finançament que ha acabat arribant –i de les úniques, ehem, mamelles que no s'han assecat: les del Govern i del Comú de la capital– i tirant d'imaginació, per dir-ho amb un tòpic com una casa de pagès. Hi haurà Sant Joan, hi haurà Presentacions i Berenars literaris, hi haurà concurs de pessebres, hi haurà Mostra de cine en català i hi haurà Carles Sabater de cançó –aquest, però, de cara ja al 2015. Tot plegat, en format més modest que en cursos anteriors: la Mostra, per exemple, tan sols programarà dos títols, Vèncer o morir i la segona part del documental Són bojos (aquests catalans).
Fins aquí l'activitat ordinària del CCC, salvada in extremis i per la campana. Però és que a més, el Centre ha posat bona cara al mal temps i s'ha tret de la màniga un cicle nou de trinca que sota el lema Debat obert proposa una reflexió transversal sobre les arts i la cultura d'aquest racó de món nostre. Concebut, gestat i parit per Arnau Colominas –ara ja no gerent del CCC, sinó soci i voluntari de base– es tracta, diu, «d'aturar-nos un moment per pensar sobre el que està passant en el món de la cultura, cap a on va i cap a on hauria d'anar, i tot això en un moment d'especial efervescència, en què tantes activitats com es programen amenacen d'acabar en overbooking».
Per estrenar el cicle, que s'ha aixecat sense un sol cèntim – «Hi ha una altra manera de fer cultura que no passa pels pressupostos alts o molt alts», diu Colominas: a això és al que ens referíem unes línies més amunt quan parlàvem del recurs a la imaginació– el primer dels debats tindrà lloc el 10 de juny i la cosa anirà d'escriptors i de literatura. El format dels Debats consistirà en una mena de plató instal·lat a l'escenari de la Llacuna amb quatre personatges coneixedors de la matèria –en aquest cas, Teresa Colom, David Gálvez, Albert Villaró i Albert Salvadó– i que moderats pel mateix Colominas aportaran el seu punt de vista sobre l'estat de la qüestió i donaran peu –sobre el paper, és clar– a la intervenció dels convidats de la Fila –en aquesta ocasió gestors culturals, empresaris, llibreters, editors i polítics– així com de la resta del públic. L'objectiu final, adverteix Colominas, no és carregar contra el polític de torn sinó generar un brainstorming amb participació d'agents públics i privats. El Debat obert neix amb una gràcia incontestable, que és l'originalitat –mai no s'ha proposat res de semblant, si més no en temps històrics– i tot i que l'objectiu no és omplir la Llacuna, caldrà veure com respon un públic com ho és el nostre, més aviat repatani. I només cal recordar els quatre gats que van assistir dimarts a la presentació de l'últim premi Carlemany a la Nacional. Si funciona, més.

dissabte, 17 de maig de 2014

Menstrestant, a l'ARA (Simona Skrabec)


L’espai és cúbic i no pas pla



El llibre de David Gálvez aconsegueix realitzar el somni de tot lector: relligar les impressions generals, ocurrències instantànies i emocions fugisseres provocades pels llibres dels altres amb la pròpia vida i fer de tot aquest garbuix un relat coherent. Obrir Cartes mortes (Males Herbes) és com entrar a la casa d’uns coneguts i anar escoltant les converses que van saltant amb tota naturalitat d’un tema a l’altre, l’estona passa agradablement i és fàcil oblidar que a fora ja s’ha fet fosc.
Cartes mortes és un llibre fet a base d’una recopilació d’escrits personals que s’encavalquen i sobreposen, però cap carta arriba al punt final, ni tan sols l’última ratlla del llibre clou res, a sota de les salutacions formals no hi ha mai cap firma. Som davant d’uns testimonis que es neguen a callar, davant d’un material d’arxiu que no vol pas ser arxivat. Tot el que està inclòs en aquest recull són, doncs, els “missatges de vida” i no els papers oblidats, com adverteix l’autor a la primera pàgina.
Els llibres, sabeu, no es poden cremar. A partir del moment que un text hagi estat llegit per algú, cap foc no el pot destruir. Perquè els lectors tenen memòria i tenen veu. I encara que l’original s’hagi convertit en cendra o pols, el record, per vague i inconsistent que sigui, queda dipositat en els seus lectors (en uns lectors que no només llegeixen, sinó que també escriuen sobre el que han llegit). Les lletres es propaguen a través d’aquest corrent viu, d’una memòria íntima, personal, en el fons intransferible. Els llibres no s’imprimeixen per ser venuts i comprats, sinó per ser llegits. Les lletres es propaguen com d’una persona concreta a l’altra, la literatura es ramifica i es transvasa constantment. Cada frase s’esberla en mil bocins i cadascun d’aquests trossets, d’aquestes il·luminacions sobtades, podria donar vida a tot un llibre nou.
Entusiasme lector
Sabem que la literatura és aquesta mena de xarxa electritzada on en qualsevol moment es poden produir curtcircuits i guspires, però com explicar-ho? De quina manera fer visible la fascinació de la qual cap lector veritable es pot escapar? David Gálvez ha trobat la manera de transmetre el seu entusiasme. Però el mosaic d’escrits inacabats -aquesta eina tan precisa que l’autor de Cartes mortes construeix per al seu propòsit- no seria res més que un exercici estèril si no fos per les reflexions que bateguen enmig d’aquest xivarri de veus que no callen mai. Gálvez parla certament per la boca dels altres, però allò que diu no pertany ni a Kafka ni a Hitler ni a Cortázar ni a Artaud, sinó que Cartes mortes es construeix amb els bocins d’escrits recordats i d’anècdotes llegides, no només amb una història pròpia, sinó directament amb una singular visió del món.
El món de David Gálvez no és pas pla. El seu món no es podria representar en cap mapa. Les fronteres aquí no serveixen per dividir els països, pintant-los de colors diferents sobre el paper. Les carreteres connecten una ciutat amb l’altra, però les xarxes de connexió aquí sempre arriben a un punt on el mapa del tresor es fa indesxifrable. Com explica Gálvez en una de les anècdotes més boniques del llibre, els seus camins s’endinsen en el bosc, s’aturen davant d’un avenc càrstic i llavors cal avançar per sota terra, en un descens vertical, com un espeleòleg que no sap què li espera en la foscor. Per cada descoberta, l’investigador arrisca el seu propi cos. L’espai que habitem és cúbic, les nostres vides no caben en cap atles. I que sovint que ho oblidem!

dijous, 8 de maig de 2014

Intervenció al programa 'L'oracle' de Catalunya Ràdio (Sant Jordi)

Intervenció, el dia de Sant Jordi, al programa "L'oracle" de Xavier Grasset (Catalunya Ràdio) des de Plaça Catalunya. L'acció formava part d'una moguda organitzada entre Catalunya Ràdio i "Núvol" (diari digital de cultura en català) amb esperit ONG, del rotllo "apadrina un drac". Els dracs érem, suposadament, una colla d'escriptors més o menys novells, desconeguts, interessants, poc comercials, etc. Tot, sempre, suposadament. Donques, això: "Sant Jordi, dracs i oques". Fot-li gasto!

Dracs i oques per Sant Jordi