Citacions de 'Cartes mortes' a 'El tronc i les cendres'

"Cartes mortes", David Gálvez (Males herbes)

"De l'oblit que m'imposo, que em vaig imposar, de tot allò pulcre que comporta l'afecció, la tendresa, l'afecte. De l'oblit que m'imposo de l'amor. De l'oblit dels petons i la vida sota els llençols. El record d'una felicitat compartida que ja no és, que ja no pot ser."

"I és que no solem mirar amb atenció el que tenim més a la vora."

"Em sacsejo en un laberint de referències i entrebancs en què sé que compartim gran part del codi..."

"Que estrany [diu] somiar aquestes coses! Tanta distància! Tant moviment! Tanta immobilitat!"

"Això que la novel·la de la vida va de debò no vaig arribar a advertir-ho fins devorats diversos capítols. Igual que tots els lectors tendres, creia que l'última pàgina estava lluny, gairebé a l'infinit de la contratapa."

"Ja vam dir que un busca entendre, busca voler trobar raons i lògica a allò que possiblement no en tingui: l'odi rabiós que Hitler sentia cap als jueus"

"I no és notícia que just allò que no podem comprendre és el que més ens interessa."

"Un boig va estar a punt de governar el món gràcies a la fe en si mateix que li va proporcionar un altre home. Sabent, com sabem, del que va ser capaç el primer, la pregunta està cantada: de què no hauria estat capaç l'últim?"

"Certament, s'hauria d'infravalorar la joventut, perquè s'escola aviat."

"Si aquestes paraules poden ser dites, llavors és que poden ser realitzades."

"Se'ns està despullant fins i tot de les nostres obsessions més íntimes, reductes terminals del ja per sempre malmès culte a la personalitat. Queda justícia al món? Hi ha dret?"