diumenge, 14 de juny de 2015

Sobre 'Punts de fuga' (a 'Dreams of Elvex)

Ja fa temps que comento en aquest blog que m'agrada molt el que està fent l'editorial Males herbes. Quan vaig llegir que preparaven una col·lecció de relats sobre viatges en el temps em vaig excitar i tot, i la vaig comprar gairebé immediatament un cop va sortir. M'esperava relats basats en el viatge en el temps des del punt de vista de la ciència ficció: intentar fer modificacions en la Història, paradoxes, descripció de teories, màquines i estris per poder desplaçar-se en el temps, visites a futurs utòpics o distòpics, trobades amb avantpassats o descendents... llàstima que de viatges en el temps d'aquest estil n'hi ha ben pocs en l'antologia.

No estic pas dient que em senti enganyat, seria injust. Això és el que jo esperava, no el que realment ofereix l'editorial. A la contraportada està explicat clarament que els relats són visions personals dels escriptors del què és el viatge en el temps, i que hi hauria viatges literals i metafòrics. Aquí rau el principal defecte que he trobat en el llibre: algunes interpretacions són massa personals. Alguns autors han optat per viatges introspectius, costumistes, onírics, literaris o fins i tot lisèrgics enfront dels viatges en el temps stricto sensu. Deixar una màniga tan ampla als 26 autors ha acabat provocant que el resultat final sigui molt irregular, que hi hagi poca coherència i molts alts i baixos. No deixa de ser habitual en qualsevol antologia, fins i tot en les escrites per un mateix autor, però en aquest cas és molt evident. Potser era el propòsit editorial des d'un bon començament, oferir un calaix de sastre ben divers on poder triar i remenar tot presentant a diversos autors, però a mi no m'ha acabat de convèncer com a conjunt.

Podria dividir els relats en dos conjunts, els de gènere i els que no ho són, però m'estimo més dividir-los en els que m'han agradat i els que no, perquè existeixen totes les interseccions possibles entre aquestes quatre possibilitats ( no us penseu que pel fet de ser de gènere el relat ja m'ha agradat i  que no ho ha fet per no ser-ho, soc cap-quadrat, però no tant). Intentar comentar els 26 relats en una entrada crec que seria excessiu i ja ho farem col·lectivament a Fantàstik, així que donaré la meva visió personal de l'antologia i parlaré d'aquells relats que m'han agradat més i que han aconseguit sorprendre'm i emocionar-me en algun moment. Em sap greu dir que són menys dels que m'hagués agradat.
En La crida més enllà del temps Enric Herce fa un homenatge a Lovecraft, en un relat basat en les modificacions subtils que es podrien fer en les línies temporals per aconseguir canvis tot evitant les paradoxes. La prosa de l'autor m'agrada molt, i la trama és original i amb molts detalls històrics i científics interessants.

Crec que caldria tancar directament a la presó a Joan Jordi Miralles per exaltació de la pederàstia i... no, es broma... els que hageu llegit El paradís perdut l'haureu entès. És un relat que fa una clara crítica a algunes tendències editorials, amb una presència molt important de l'humor (tot i tocar per sobre un tema molt desagradable), i presentat en un estil molt original, basant la narració en els diàlegs. Tot un descobriment.


Albert Pijuan ens presenta a Zulufita o Els millors anys de la nostra espècie un futur bastant depriment en el qual una droga permet realitzar viatges temporals tot ficant-se en la pell de diferents personatges històrics. Costa entrar en el relat, tot és molt confús, la trama i la manera d'explicar-la,  i, amb perdó, sembla una gran palla mental al principi. Crec que està fet amb tota la intenció i, amb molta traça, recondueix la situació fins acabar creant un relat excel·lent. Recomano una segona lectura, la crec necessària per acabar de gaudir del relat.

Carla Benet, una de les dues úniques autores, en el seu tendre i breu relat La pluja ens parla de les conseqüències físiques de la fixació de certs records en la nostra memòria. Molt original, llàstima que no hagi aprofundit més en la història.

Un dels relats que més m'ha agradat és Un bosc de pollancres, de Yannick García, en el que una dona amb una petita crisi existencial decideix emprendre un viatge en el temps amb molta paciència i preparació. L'estil m'ha agradat molt, el.laborat però planer, i la resolució l'he trobat molt sorprenent i rebuscada.

Destaco també l'ambientació de Jet Lag, de Joan Todó. En poques pàgines ens presenta un departament policial del futur encarregat de recuperar obres d'art robades gràcies als viatges en el temps. El plantejament en si no és molt original, però la capacitat d'ambientació, la resolució i els detalls m'han agradat molt (el síndrome MacFly....se m'escapava el riure).

Per acabar mencionaré La magdalena del senyor Sistachs, de Pere Grament. Un relat amb una 
presència important de l'humor , i  que situa el viatge en el temps en un context que mai m'hagués esperat: les eleccions de l'equip directiu en un institut de secundària. El trio per afinitat laboral i perquè l'he trobat força divertit.Tot i que el conjunt no m'ha deixat satisfet, i a risc de semblar incongruent, us recomanaria igualment el llibre per diversos motius: primer perquè crec que hi ha suficients bons relats per aguantar el projecte (tot i que hagués fet falta una revisió més exhaustiva dels relats publicats, alguns fan baixar molt la mitjana general. Potser 26 són massa). Segon perquè continuo valorant la valentia de la proposta editorial de Males herbes (tot i que en aquest cas crec que no l'han encertat del tot), així com la seva política de preus. Tercer perquè m'ha servit per conèixer autors en llengua catalana que desconeixia i dels quals investigaré la bibliografia i estaré al cas de les novetats que publiquin. I finalment, perquè reconec que potser jo tinc una visió esbiaixada del que hauria de ser una antologia com aquesta, uns gustos i preferències molt marcats (tot i que oberts), i segurament des d'altres bagatges i experiències lectores hi haurà molta més diversitat d'opinions. Estaré pendent per saber si la meva és minoritària.