dijous, 26 de febrer de 2015

Sobre la presentació de 'Res no és real' al 'BonDia Andorra'

DX., 25/02/2015 - 23:20

Gálvez presenta la novel·la més inclassificable de la literatura andorrana

Escrit per:
Andrés Luengo / Foto: Tati Masià


Pamflet subversiu, tractat d’antropologia, manual de filosofia, introducció a l’onomàstica, aproximació a la filologia recreativa, inciació a la tanatologia, antinovel·la existencial de tall kafkià... Entre les moltes  i ajustades interpretacions de Res no és real -ja saben, la segona novel·la del lauredià David Gálvez- que van anar sortint en la presentació d’ahir a la Puça, diríem que la més sensacional es va quedar al tinter i es deu a cert crític català que s’entossudeix a dir que aquesta distopia a la francesa que li ha sortit al professor Gálvez és quasi, quasi, un assaig d’entomologia. De bitxets i altres bestioles. Sosté aquest crític que l’univers bastit pel novel·lista consisteix en un hivernacle estil Maresme on mira de sobreviure una resignada població d’insectes dedicada a cultivar, recollir i consumir exclusivament maduixes (!) i sotmesa a una existència atzarosa, precària i finalment incomprensible. Fins que sorgeix el rebel de torn -¿se’n recorden de Z, la formiga  d’Antz?- que arran de la mort de la filla comença a fer-se preguntes: ¿qui són els que ens  vigilen? ¿Què hi ha, més enllà dels límits de l’hivernacle? ¿Per què ens fan desaparèixer? ¿Què passa, després de desaparèixer? ¿Quina legitimitat té, la llei? ¿I  els costums? ¿Què hi fem, en fi, aquí? De tot això que ens interpel·la tan directament, ens van venir a dir els presentadors de la novel·la -el filòleg Joan Sans i el periodista Albert Roig- ens parla Gálvez a Res no és real de la manera més natural, directa i poc cortazariana, fugint de retòriques i adademicismes. No hi busquin respostes, diu l’autor, però veuran com els estimula l’esperit (hiper)crític: ¿es pot demanar més d’una novel·leta de 130 pàgines amb bitxo i maduixes?