dimarts, 24 de febrer de 2015

Entrevista d'Andrés Luengo sobre 'Res no és real'



David Gálvez: "A la literatura li sobren les cotilles nacionals"

Escrit per: 
A. L. / Foto: Màximus

¿Ja li hauria agradat al “seu” Cortázar, aquesta traïció?
Diria que tant com Cartes mortes. O tan poc, és clar. Cortázar no és només Rayuela; va fer des de microcontes a sonets, novel·les experimentals, pamflets infumables... De tot.
¿Infumable, diu? ¿Cortázar?
I tant: els seus assajos polítics, si els entomes un darrere de l’altre, són indigeribles.
“Res no és real” s’adscriu al gènere de la distopia, au raríssima en la literatura catalana... però no en altres literatures: ¿una altra prova que a la literatura li sobren les cotilles nacionals?
Absolutament. No les he entès mai. Segurament, si et demano una llista dels escriptors que més t’agraden no pensaràs en termes nacionals. Seria absurd.
La novel·la carrega ni que sigui inconscientment contra l’“statu quo” social, polític i religiós. ¿Li ha sortit una mena de Podemos literari?
Els plantejaments del protagonista són més existencials que no polítics, tot i que acaba qüestionant l’ordre establert. El que desencadena la seva dèria grafòmana, la seva necessitat d’entendre, són dues pèrdues molt pròximes.
Quartcamp és un subversiu i un revolucionari encara que no ho sàpiga.
Aquests són els bons, i aquí rau la diferència amb Podemos. Em sembla a mi.
No ens creiem que no sàpiga què va passar el dia 0 de fa 121 anys.
Ni el que va passar fa 121 anys, ni tampoc abans, en l’època dels clans. No hi ha cap catàstrofe, cap cataclisme iniciàtic. Bé, sí que hi és, però jo el desconec.
Vostè havia vingut a parlar-nos de la mort.
Efectivament: tenim uns mecanismes culturals per assumir el cop. La desaparició és un subterfugi per tornar-te a situar davant d’aquest fet com si fos la primera vegada: és inexplicable, és aleatòria, és imprevisible...
Una preocupació que neix en vostè arran de la paternitat.
Així és: la novel·la parteix d’un malson en que aparfeixen uns camps d’hivernacles com els del Maresme, i acaba amb la pèrdua d’un fill, que és la sensació més brutal que he experimentat mai. I això que era un somni...
¿Serà Quartcamp el Connor del País dels Camps de Maduixes, el salvador de la humanitat a “Terminator”?
Tinc una vaga idea del que passa després de la novel·la.
¿I?
Aquest paio no es planta aquí, en farà una de grossa, però no sé quina. Jo només ho intueixo, no em vaig fer un esquema de l’abans ni del després.
Més que novel·la, li va sortir una novel·leta...
Un relat expandit, una novel·la en el sentit clàssic.
¿Què serà el següent?
Tinc un parell de novel·les més al cap: la més avançada, una de centrada en la Casa dels Russos i l’epopeia de Fiske Warren i el rus Popov.
¿Novel·la històrica?
No exactament, tot i que hi ha al darrere una investigació.
¿És un peatge, la novel·la “andorrana” que tenia pendent?
Que passi aquí o al Japó m’és igual. També transcorre a Barcelona, Irlanda i Boston. M’interessava el que va dur aquesta gent aquí en aquell moment: ¿Per què?
Deixi’m fer-li una mica la pilota: “Res no és real” també és “massa” bona per tenir èxit. Com “Cartes mortes”.
Espero que no sigui així i vendre’n uns quants exemplars més, De fet, crec que quant a lectura. és molt més senzill, més fàcil d’enganxar-t’hi. Cartes mortes era molt més exigent, requeria un lector molt més obstinat.