divendres, 8 d’abril de 2016

'Sugranyes' (Albert Villaró, 'Ara Andorra', 07/04/2016)

L’any passat, el dia de Sant Jordi, vaig publicar aquí mateix un article on evocava les patètiques vivències durant la festa del llibre d’un autor de segona fila (o tercera). Era l’Arseni Sugranyes. Havia publicat una novel·la negra a una obscura editorial  —Edicions Filactèria— que va passar amb més pena que no pas glòria, fins al punt que ara no es troba enlloc. Després n’hem anat descobrint més coses.
Es veu que és també poeta, i havia anunciat la seva presència a la fira del Llibre del Pirineu. Hi presentava un llibre, de títol impossible: 'De les meves pruïges o l’aforrament de la baciva'. Confesso que hi vaig anar amb la intenció, un pèl morbosa, de veure qui era aquest personatge singular, per afegir-lo a la caterva de personatges singulars que formen la nostra astènica literatura. Però no s’hi va presentar, i en comptes d’això va organitzar un sidral considerable, amb uns assassinats simulats, un vodevil que ben poca gent va acabar d’entendre. I es va fondre entre el públic.
Però vet aquí que ha reaparegut, de la mà del David Gálvez, que ha fet de marmessor-editor de la seva extensa producció articulística —de la que no en tenia, confesso, notícia. He pogut fullejar el llibre. És un festival de l’opinió intel·ligent i incisiva, un 'capolavoro' en un gènere gairebé maleït, que els 'tycoons' de l’edició confessen que és ruïnós. No se’l perdin. Avui, presentació a la Llacuna. No sé, fins i tot és possible que l’Arseni vingui. D’incògnit, com sempre.