dimarts, 3 de març de 2015

Article de la Roser Porta sober 'Res no és real' a l'ARA Andorra

Què és ‘Res no és real’ de David Gàlvez?

‘Res no és real’ és la conclusió de totes les promeses electorals que les dues setmanes anteriors s’hi han difós i redifós. I també és el títol de la segona novel·la de David Gàlvez, una de les novetats literàries d’aquesta temporada pre Sant Jordi


‘Res no és real’ és la conclusió de totes les promeses electorals que les dues setmanes anteriors s’han difós i redifós. I també és el títol de la segona novel·la de David Gàlvez, una de les novetats literàries d’aquesta temporada pre Sant Jordi molt més interessant del que ha estat la campanya electoral i del que serà el ball de noms que ara vindrà per ocupar càrrecs i més càrrecs. Què és ‘Res no és real’? Què ha escrit David Gàlvez?

La lectura d ‘aquesta obra tan breu va ser ràpida, addictiva, un no poder parar. Després va venir un procés idèntic al que passa al cinema quan un veu una pel·lícula que el colpeix però que no pot explicar en una sola frase. El llibre anava donant tombs per la ment.

‘Res no és real’ és diferent. És molt difícil de definir. Gàlvez arrisca, busca camins nous. No aguanta cap etiqueta, no se li pot aplicar cap tòpic. I això no significa que sigui una obra difícil. Tot el contrari. És una novel·la d’aparença fàcil, de ritme trepidant i amb un argument molt senzill. Tot el contrari de ‘Cartes mortes’, la primera novel·la de Gàlvez que va espantar molts lectors i que va tenir una rebuda excepcional entre la crítica a Catalunya, on va ser publicada per l’editorial Males Herbes igual que aquesta segona.

‘Cartes mortes’ era un excel·lent acte revolucionari, una rebel·lió juvenil –en un sentit metafòric perquè Gàlvez no és un xaval-, protagonitzat per un pirat de la literatura. Era un exercici d'estil. En canvi, ‘Res no és real’ és un acte molt íntim, d’una gran sensibilitat, que mira cap endins, protagonitzat per un ésser humà en essència.

L’argument és senzill i amb ressons d’Orwell i '1984': un món limitat per murs i sostres, una societat controlada pels que “ens vigilen”, una Llei, uns Costums, uns camps de maduixes, aigua i uns individus que hi viuen. Els seus cicles vitals estan prederminats: neixen, treballen, pateixen secada, alguns desapareixen, arriba l’horror i tot recomença.

Després d’uns dies pensant-hi potser tinc definicions. ‘Res no és real’ és, en primer lloc, un llibre sobre la família, sobre l’amor i la protecció, sobre les necessitats més importants i bàsiques que té un individu: aigua, maduixes i una família. També és una novel·la sobre la capacitat d’entendre la vida, sobre els nostres límits a l’hora de comprendre el nostre món. “No ho sabem tot” repeteix el protagonista. Una narració sobre la nostra percepció i compressió del poder, sobre “els que ens vigilen”. (Potser sí que literatura i eleccions no estan tan distants i conflueixen avui). I, finalment, és un llibre sobre el llenguatge, sobre la fascinació per l’escriptura, sobre la capacitat per transmetre en paraules el món i la vida, sobre la necessitat d’escriure. Tot plegat amb un ritme molt àgil, un llenguatge natural, fresc, tenyit d’ironia, d’enginy i de molt d'humor.