Hysteriofunk, a la impremta
| Mitja: 10.0/10 (1 vot) |   | Galeria Fotos |
Hysteriofunk seguirà sent Hysteriofunk, sense ensurts per als seus seguidors, però això de ser una banda instrumental, de no tenir temes amb lletra, els suposava cert neguit. Al proper projecte ho superen, amb David Gálvez col·laborant en el que serà un llibre-disc.
És una idea a la qual donaven voltes ja des de fa temps, explica Oriol Vilella des de la banda que completen Roger Casamajor, Òscar Llauradó i Lluís Cartes. Ara fa poc s’han decidit a posar fil a l’agulla i a encetar un nou àlbum –el segon en poc temps després de Deco i encara sense nom– que sortirà en format de llibre-disc. David Gálvez és amic de la banda, ell els segueix i ells se’l llegeixen, i tot semblava rodó per a aquesta col·laboració en què es van embarcar. “A mi m’encanten aquests projectes híbrids”, apunta l’escriptor, amb bona part de la feina ja avançada.
Serà un àlbum de vuit pistes (set temes i un bonus track), explica Vilella, que ja han cuinat pràcticament: està tot compost, amb uns primers enregistraments casolans fets perquè Gàlvez s’escolti els temes. “Hysteriofunk ja té un segell, així que seguiran sonant Hysteriofunk”, apunta el guitarrista de la banda, que argumenta que “finalment, quan ens posem a tocar plegats no sabem fer una altra cosa, no podem”, així que encara que considera difícil que el nou disc pugui superar Déco, que considera “maco i rodó”, el nou serà una nova dosi del so al qual tenen acostumats els incondicionals.
Entre els seguidors de molt de temps s’hi compta Gálvez, un “admirador”, confessa, a qui ara li ha caigut a les mans omplir de lletres l’imaginari sonor de la veterana formació. “Sembla que l’Oriol [Vilella] s’havia llegit Cartes Mortes”, explica Gálvez en referència al primer llibre publicat per l’autor, i va concebre la idea que seria un bon fitxatge. “Em va agradar molt la idea, va molt amb el meu tarannà i m’hi vaig apuntar de seguida.” Igual que ho va fer, apunta, en el llibre d’artista que prepara amb Mònica Armengol. “M’encanten aquests projectes híbrids.”
Així que Gálvez es va escoltant els temes, encara gravats rudimentàriament, i escriu allò que li suggereixin: petits relats, imatges, un poema, “el que surt”, i ja en porta aproximadament la meitat de la feina feta. “Ells juguen amb el so i jo, que tinc certa formació musical, em deixo portar pel que em ve al cap i vaig estirant del fil”. Després els ho passa a la banda, en “una comunicació molt fluida”. I encara hi haurà un tercer pas: les il·lustracions, encarregades a una jove artista, Astrid Janer.
El projecte compta amb una subvenció, de 4.855 euros, del ministeri de Cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada