dijous, 29 d’agost de 2013

Andrés Luengo repassa les novetats del curs literari andorrà

Nous narradors que demanen tanda

Publicat el dimecres, 28 d'agost 2013

Els novells aporten diversitat de gèneres i també lingüística al panorama literari nacional

A. L. / ESCALDES-ENGORDANY


Mirin els sants d'aquí al costat: hi trobaran, segur, cares conegudes. Les de Villaró, Llahí i Pastor, habituals dels saraus literaris del nostre racó de Pirineu. Però també d'altres que potser no els resultin tan (literàriament) familiars: el canillenc David Arrabal i l'escaldenc Fernado Bontempi, que el curs passat ja van ensenyar la poteta i el professor David Gálvez, que s'estrenarà el 2014. Tots sis constitueixen l'aperitiu literari de l'any, perquè tots ells –i altres que no cabien al fotomató, però a qui donarem entrada de seguida– tenen un fillet de ficció (o dos) a punt, a punt de sortir del forn. Una primera impressió del cens d'autors amb novetat (més o menys) a la vista és precisament aquesta: que els nous, els acabats d'arribar a la nostra humil república de les lletres, han vingut per quedar-s'hi, i que el seu debut no va ser flor d'un dia, en una prova més que la literatura amb denominació d'origen (andorrana, sí, però en català i també en castellà, ep) no és el monocultiu de quatre gats que era fins no fa gaire, i que a la quantitat s'hi ha afegit una molt saludable varietat de gèneres.


El cas paradigmàtic és Arrabal, que l'estiu passat va donar la campanada –campanadeta, vaja– entre els aficionats al gòtic amb El final de todos los inviernos, aquella d'àngels antropòfags, glups, que es va haver d'autoeditar. Després de l'entusiasta rebuda que li van dispensar els aficionats al gènere farà el salt a primera divisió editorial amb El sueño inefable, novel·la de terror sobrenatural –són les seves paraules– a compte d'una estrella de rock a punt de tocar el cel. Se la publicarà la madrilenya editorial Universo per Nadal o, com a molt tard, per Sant Jordi. I encara hi ha més: una altra novel·la, també de terror, ambientada a Andorra i que té emparaulada amb Otros Mundos. Si es compleixen les previsions, el 2014 serà per a Arrabal l'any de la consagració. És obvi que no aspira a colar-se al Parnàs literari, però la ficció de gènere és una ínsula literària ben legítima i que té, a més, una legió de seguidors que seria ben poc sensat ignorar.

Qui també repeteix és Bontempi: el cònsol honorari de Xile –que ja és títol ben literari, ¿no els sembla?– publicarà al segon semestre del 2014 La cúpula de los tiempos, segona entrega de la trilogia que va estrenar l'any passat amb La verdadera historia de Robinson Crusoe. Sí, home, aquella història a compte d'un descendent contemporani d'Alexander Selkirk –el Crusoe de debò– embolicat en la recerca d'un tresor més o menys fabulós...

El capítol de les estrenes absolutes l'obre (i de moment, el tanca) David Gálvez amb Cartes mortes, que li publicarà abans de fi d'any la barcelonina Males Herbes. Un debut arriscat, com correspon al cortazarià major de les Valls neutres, perquè es tracta d'un patracol de missives de les quals el lector no en coneix ni l'autor ni el destinatari, ni el vincle que els uneix ni el motiu de les epístoles, en un joc literari que demana –més aviat exigeix– la complicitat activa del lector/víctima.

Anem ara amb els consagrats, i comencem per una pura qüestió de veterania amb Robert Pastor. Atenció, perquè abandona els predis de la poesia (Mai no tornaràs a Ítaca) i l'assaig històric (Aquí les penjaven) en què s'havia prodigat els últims anys i torna a la ficció dels seus inicis com a narrador amb Perduts, recull de relats de tall generacional protagonitzat pels fills del 68. Si es compleixen les previsions, serà una de les apostes d'Aloma per a la temporada.

L'altra patum del curs amb novetat a la calaixera és Albert Villaró. Que no s'esveri el personal, però: la tercera entrega de les peripècies d'Andreu Boix encara és a la panxa del bou, així que no ens en fem (gaires) il·lusions. De moment, és clar, perquè tot arribarà, assegura, i potser més aviat del que ens pensem. En canvi, Editorial Andorra li reeditarà abans de fi d'any La selva moral, la col·lecció de relats amb què es va estrenar en la selva (aquesta, purament literària) allà pel 1993, quan encara no duia barret i faltava un decenni perquè donés la campanada –ell, sí– amb Obaga. No deixem el segell de la família Rebés, que té també entre cella i cella una aventura absolutament necessària: recopilar els articles de caràcter històric de Pere Canturri, avui escampats per dotzenes de publicacions. Provin a buscar-ne un i veuran el sidral en què s'embarquen. Fins i tot a la Biblioteca Nacional, amb el catàleg intern pràcticament inservible i el públic incomprensiblement inexistent. Coses del ministeri, capaç d'enterrar alegrement milers d'euros en pessebres com els que organitza la Fundació Ramon Llull però no de resoldre d'una vegada la penosa situació de la mare de les nostres biblioteques, que s'arrossega des de temps gairebé immemorials.

En fi, que el meu país i jo som així, senyora i aquesta és probablement una altra història. Així que tornem a les novetats del curs. Un altre dels reconsagrats que no faltarà a la cita és Alfred Llahí, amb tres projectes –¡tres!– en cartera: el que primer veurà la llum serà Qui és qui als carrers d'Andorra, un prometedor volum que il·lustrarà el personal sobre els personatges que enllustren els nostres carrers. Serà per la campanya de Nadal i a 2+1, casa seva. Com el tercer volum d'Històries de la nostra història, filó que Llahí continua explotant –i que duri– amb una vintena de nous capítols. Per acabar, Llahí és l'autor de l'entrada sobre el pas dels Pirineus de Sant Josepmaria per al monumental diccionari sobre el fundador de l'Opus Dei que l'editorial Monte Carmelo publicarà de forma imminent.

La poesia no aixeca el vol

En aquesta estupenda abundància s'hi troba a faltar com és habitual la poesia. L'única de les nostres veus líriques que té novetat en perspectiva és Teresa Colom. I de fet, no és estricta novetat: perquè autora de La meva mare es preguntava per la mort forma part de la vintena de poetes catalans que l'hispanista Walter Rimini ha seleccionat per a una antologia bilingüe català-italià. Això, és clar, si els Gibert, Fenoll i Dalleres –o potser els inèdits que mereixen una oportunitat, però ja: Toni Caus i Eva Arasa, sense anar més lluny– no ens donen una sorpresa poètica de les grosses. En tornarem a parlar, segur.