Em sap greu, Francesc, però el concurs ja fa dies que és tancat, dat i beneït. Per això deia que la cosa havia estat "infructuosament", perquè ja en sabia el resultat. Es va endur el primer premi el Tibau. (Incidentalment, recordo que a Vallromanes, a la presentació del llibre aquell, inicialment vam coincidir tots tres a la taula del bar... Tu, el Tibau i jo. Qui m'havia de dir que ens seguiríem topant aquí i allí?)
És obvi que participes en aquestes coses pel que se sol conéixer com "amor a l'art". Estic d'acord amb això que diu que la sola excusa de participar ja és un premi... (D'aquí que, si s'hi fixa, veurà que la paraula infructuosament ve entre cometes tant a l'encapçalament com al cos del text.) Però també estic d'acord amb vostè en el segons punt: guanyar ha de ser l'hòstia! Jo no desisteixo.
Amor al art és el que es necessita per tenir un blog. I aquí sí que no hi ha cap premi material.
La recompensa és conèixer gent molt interessant encara que només sigui virtualment i com han dit més amunt crear del no res. I per què no, satisfer la necessitat que tots sentim d'expressar-nos d'una manera o altra.
Concurs de relats breus de ciència ficció
8 comentaris:
jo m'hi vull apuntar, és en aquesta adreça de hesperia?
Em sap greu, Francesc, però el concurs ja fa dies que és tancat, dat i beneït. Per això deia que la cosa havia estat "infructuosament", perquè ja en sabia el resultat. Es va endur el primer premi el Tibau. (Incidentalment, recordo que a Vallromanes, a la presentació del llibre aquell, inicialment vam coincidir tots tres a la taula del bar... Tu, el Tibau i jo. Qui m'havia de dir que ens seguiríem topant aquí i allí?)
Labora et persevera Paeris ¡¡¡¡
El sol fet de crear del no res, hauria de ser una bona recompensa, doncs es tracta d'un gran privilegi.
Com en l'acudit del malaurat Eugenio
Me encanta jugar al póker y perder. ¿I ganar? Ganar debe ser la hostia.
És obvi que participes en aquestes coses pel que se sol conéixer com "amor a l'art". Estic d'acord amb això que diu que la sola excusa de participar ja és un premi... (D'aquí que, si s'hi fixa, veurà que la paraula infructuosament ve entre cometes tant a l'encapçalament com al cos del text.) Però també estic d'acord amb vostè en el segons punt: guanyar ha de ser l'hòstia! Jo no desisteixo.
Amor al art és el que es necessita per tenir un blog. I aquí sí que no hi ha cap premi material.
La recompensa és conèixer gent molt interessant encara que només sigui virtualment i com han dit més amunt crear del no res. I per què no, satisfer la necessitat que tots sentim d'expressar-nos d'una manera o altra.
bé, si ha guanyat en Tibau ja ens està bé. Salut
Segur que sí. Aquí no hi ha disputa.
Publica un comentari a l'entrada