Escriuries un 'best seller' (Laia F. Marot a 'El Periòdic d'Andorra' de 19 de desembre)

• Iñaki Rubio i, ara també, David Gálvez, pensen en els lectors a l'hora d'escriure
• L'objectiu: no penedir-se de res que hagis publicat

L. F. M
ANDORRA LA VELLA

Foto: TONY LARA

«Monterroso aconsellava els joves escriptors i en el seu famós decàleg deia: ‘No olvides los sentimientos de los lectores. Por lo general, es lo mejor que tienen; no como tú, que careces de ellos, pues de otro modo no intentarías meterte en este oficio'». Iñaki Rubio cita a Monterroso per explicar que ell pensa en el lector: «Intento controlar el missatge i el que es pot interpretar», ara bé, és clar que no és pot controlar quina lectura en farà cada un, «però sí on vull que arribi». A diferència de Rubio, David Gálvez «abans» no pensava en el lector, «però perquè no sabia que es publicaria», això ha canviat, «ara també hi penso». I com poden saber si funcionarà o no el missatge? Doncs s'ho consulten entre ells i comparteixen els seus textos; així desmitificava ahir Rubio la idea de «l'escriptor solitari».

Com a tema de la tertúlia dels Berenars Literaris a La Puça, els dos escriptors també van parlar del procés creatiu. «Hi ha d'haver un moment que et buides, desapareixes de tu mateix, el text ha de funcionar sol», però abans que això passi, hi ha un procés de creació, en el que influeixen l'entorn, els referents, tot. Això sí, desmentint un altre mite, el de que l'escriptor escriu sobre la seva experiència, i sinó, escoltin l'anècdota de Rubio: per al conte Col·lapse, de Trencadís, l'autor vivia un moment dolç amb la seva dona, i aquest parla d'una parella que es baralla, «inconscientment burxava a la meva dona i després prenia apunts».

I al final, el més important: publicar alguna cosa de la qual et sentis satisfet, mantenir la qualitat literària, i «no haver-te de desdir mai del què has fet». I si es tractés d'un best seller? «És molt fàcil dir que no amb només un o dos llibres publicats», diu Gálvez, que també afegeix la conclusió: «La pregunta no és si el llibre és un best seller o no, sinó si és bona literatura, o no».