Contraportada del 'Periòdic d'Andorra'

David Gálvez: «Per escriure cal perseverança, perseverança i perseverança»

David Gálvez Escriptor

 
 
 

L’escriptor  i professor andorrà David Gálvez va presentar fa una setmana Res no és real, la seva segona novel·la, després de publicar l’any passat Cartes mortes. El títol del segon llibre de Gálvez és tan desconcertant com la història que amaga les seves pàgines.

–L’escriptor neix o es fa?

–No sé que dir-te! Neix en gran part, perquè has de tenir la curiositat i les ganes, però també es fa molt a base de lectures i d’escriure moltíssims anys. És una combinació.

–Un referent artístic?

–Potser Herman Melville, l’escriptor de Moby Dick. [Potser és més aviat un referent literari que no pas artístic, oi?]

–Què et motiva a aixecar-te cada dia del llit?

–Em motiva molt la meva família. I els meus fills, principalment. 

–Què és el que t’inspira quan escrius? Tens algun ritual?

–De rituals no en tinc absolutament cap. El que m’inspira és l’obra d’altres autors que puc trobar molt ben feta. Més que inspirar em motiva molt a intentar fer alguna cosa que fins i tot pugui ser millor! (riu) [Dubto haver dit exactament això... Potser "alguna cosa que s'hi pugui atansar" sona més com el que realment penso.]

–Creu que deixaràs un país millor als teus fills del que t’has trobat?

–[Collons de pregunta!] Entre tots [volia dir "col·lectivament parlant"] m’agradaria pensar que, en moltíssims aspectes, sí. És molt difícil de veure ara, a curt termini, mentre hi estem fotuts. I personalment, si comparo amb el que penso que han fet els meus pares amb mi, no crec que la millora per part meva sigui substancial, sinó més aviat en una línia de continuïtat.

–A banda de ser escriptor, tens alguna altra feina?

–A banda d’escriure, sobretot! (riu). Per mi escriure és un entreteniment que està molt bé. Però els que escrivim, principalment els que ho fem en català, rarament vivim només d’això. Jo visc de la docència, de fer classes.

–Compagines l’escriptura amb alguna afició?

–Tinc aficions més light, com la d'escoltador. M’agrada molt la música, tot i que no toco bé cap instrument ni sóc músic. M’agrada també practicar esport: córrer, fer bicicleta... Coses molt mundanes. 

–Un petit plaer diari?

–El del cafè n’és un. Actualment també hi ha la part més vinculada a la tecnologia: mirar el Facebook i veure que fan els teus amics, llegir alguna cosa que valgui la pena...

–Algun company de professió, com a escriptor, que admiri?

–Hi ha un escriptor que ha publicat fa poc en la mateixa editorial en la que ho he fet jo, l’Enric Virgili, que em sembla un paio amb un talent descomunal. L’admiro com s'admira la gent que t'és molt propera, amb certa discreció. Però penso que ha fet coses molt bèsties i que en continuarà fent més.

–Quins tres valors fonamentals creus que ha de tenir un escriptor?

–Bàsicament perseverança, perseverança i perseverança. Penso que cal picar pedra i tenir molta sort i no desanimar-se mai.

–Com definiria les seves creacions?

–Això em costa molt. El que jo trobo perfectament estàndard perquè vinc d’un món de lectures concret, suposo que és el que reflecteixo en els meus escrits. I, tot i que jo el trobo normal, la gent està definint ["Res no és real"] de mil maneres: com distòpia, com marcianada, com fabricació més o menys fantàstica... No ho sé, em costa molt jutjar-ho.

–Creu que a Andorra es valora la feina de l’artista?

–M’agradaria pensar que sí, i que el sentiment anirà creixent. Dubto que es valori molt, però potser sigui així si tots seguim fent l'esforç: els mitjans, els propis escriptors i la gent que ens valora des de fora. Molts cops sembla que alguna cosa valgui més la pena quan te'n reconeixen el mèrit des de fora [em referia des de fora d'Andorra].

–Quin consell donaria a un jove escriptor?

–(Riu) No m’atreviria a tant! Però si ho hagués de fer obligatòriament diria que escrigui i llegeixi molt!