divendres, 1 d’abril del 2011

Iñaki Rubio presenta

La penya es mou. Andorra és com una olla a pressió de possibilitats i concrecions. El novembre (va ser el novembre?) vam publicar el número 1 de la revista Portella. Un membre del col·lectiu, Manel Gibert, va treure al mercat un excel·lent poemari titulat Blaus a la deriva no fa gaire. Diu que altres membres-escriptors del col·lectiu tenen també llibres interessants al calaix. De fet, em consta que Joan Peruga ha escrit una magnífica novel·la centrada en alguns personatges i circumstàncies de la nissaga dels Areny-Plandolit. S'està acabant de tancar, d'altra banda, el número 2 de Portella, que serà presentat aviat en el marc de la capitalitat de la cultura catalana d'Escaldes-Engordany el proper 26 de maig.



Ara, però, li toca el torn a l'Iñaki Rubio, un altre portellà insigne. El llibre, que es presentarà el dia 6 d'abril, sembla una novel·la o una sèrie de relats connectats estranyament o una sèrie de variacions, ecos i deconstruccions d'una sèrie de temes. Si voleu entendre alguna cosa, però, haureu de comprar el llibre i llegir-lo.
Veniu a la presentació, s.v.p. L'Iñaki us ho agrairà. I jo també.
Compreu cultura.
Consumiu lletres autòctones de qualitat.
No sigueu rancis!

3 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Llegirem-lo.

Això d''autòctines' és andorrà de Sant Julià? Com el 'candicat' escaldenc?

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies per les esmenes. Autòchton seria més lauredià. On surt això de candicat?

Editorial Andorra ha dit...

Bona! Gràcies pel comentari, la recomanació i el temps.