Sempre a la cua d’Europa?

Sovint em costa entendre la nostra vocació de continuar estant permanentment al final d’alguna de les llistes més nefastes d’Europa.

Si els veïns catalans legislen en contra de la celebració de curses de braus, prohibint-les efectivament, algú d’entre “els nostres” hi veurà una ocasió per fer negoci (inspirat per un reputat cafre forà o no). Qui sap si és a això al que es referien quan parlaven d’emprenedoria. I és que aquells desperts empresaris deuen tenir un altíssim grau de patriotisme, perquè semblen disposats als més grans sacrificis per tal de renunciar al sentit comú i a la voluntat del poble (l’andorrà), que ja va decidir fa anys mitjançant els seus legisladors que aquí no torturaríem animals ni els mataríem a la plaça pública per satisfer el sàdic gaudi estètic de ningú. Ara, una vegada més, un grupet de conciutadans pretendrien, en nom del lucre més descarnat, que mentre en tots els països del nostre entorn es legisla en favor de la protecció dels animals, aquí féssim el camí en sentit contrari. Es tracta, un altre cop, del famós lema del "tot s’hi val" aplicat als negocis que aprofiten les escletxes creades per les circumstàncies del països veïns.

Quan a tot Europa s’està legislant a favor dels drets del no fumadors en espais públics, a Andorra, no se sap per quin motiu, fa ja uns quants mesos que els nostres representants eviten tancar d’una vegada i per totes els tràmits que deriven de la voluntat del poble. Si consultem l’article sobre “iniciativa legislativa popular” (ILP) a Viquipèdia, trobarem que es parla del nostre país i s’explica que “la darrera [ILP] que s’ha portat a terme ha estat una llei que prohibeix fumar a la feina i alguns espais públics.” Els pobres i innocents redactors de l’article realment pensen que ja hem fet realitat la llei... Quants mesos més caldran?

Volem i dolem. Vam començar a sortir de les llistes més fosques. Vam treballar molt com a comunitat per deixar de ser coneguts a Europa com a paradís fiscal, punt internacional de blanqueig de diners i reducte de contrabandistes (ja ningú recorda la crisi del tabac iniciada el 1997?). Vam intentar que els treballadors dels sectors del comerç i de la restauració gaudissin de certs drets reconeguts en altres països. Vam voler deixar de ser els qui sempre estiraven més el braç que la màniga amb túnels, vials, rotondes, museus, seus universitàries i altres projectes arquitectònics i urbanístics mastodòntics i clarament inassumibles (projectes que, d’altra banda, sempre acabaven engreixant de manera ràpida i insultant les butxaques dels quatre de sempre: propietaris de terres, grans constructors i bancs, en primera instància; i per derivació, potents bufets d’arquitectes, advocats, asseguradors i enginyers amics i afins als ja mencionats propietaris, constructors i banquers). Vam dir prou a jugar un doble joc amb els veïns més propers i amb els companys europeus en general. Vam decidir que volíem transparència, cooperació, entroncament. Vam dir no als tripijocs amb la recol·locació dels excedents comunitaris de sucre adquirits a baix preu. Vam millorar clarament les relacions amb Espanya i França. Com és que ara insistim a no acabar de moure’ns del tot o, fins i tot, a tornar a llocs dels que fa temps que miràvem d’escapar?

Volem? Realment volem que els visitants vinguin a Andorra per anar als toros, fumar als bars i restaurants, comprar substàncies dopants il·legals al seu país i fer contraban de baixa intensitat? Voldrem que a més, per rematar-ho tot, acabin la jornada al casino? I si és així, on posarem el límit? Vull dir, què no acabarem fent en el nom del negoci?

Dolem? Després ens queixarem que l’actuació de quatre espavilats malmet la imatge del país. Però no tenim excusa: la imatge del país és precisament el resultat sumat de tot allò que fem o deixem de fer tant com a individus com des de les nostres institucions. Cal actuar en el bon sentit. És aquesta la imatge de país que hauríem de mirar de treballar a fons, per damunt de qualsevol altra campanya publicitària.

Publicat el 10 d'octubre de 2011 a la publicació digital El progrés.