Sovint el més difícil és parlar dels assumptes que considerem realment importants. No costa gens dir que hi ha tal costum o que tal ús és Llei. No és complicat detallar com és una eina concreta o la manera com assequem les femtes. No representa cap problema explicar els diferents sistemes de classificació de les maduixes o els criteris per determinar si una maduixa es considerarà o no prou madura.
Costa, però, un esforç colossal això d’atansar-se infinitesimalment a un assumpte medul·lar o cabdal. Aquestes darreres paraules són molt antigues i vénen d’abans de l’època dels Clans. Es fan servir amb temes certament importants. Colossal també és una paraula en desús. Com infinitesimal. Les han preservades gent que —com el meu germà, jo mateix i espero que els meus fills— ens preocupem per allò que som, pels costums, per la manera que tenim d’explicar-nos a través dels mots. Ja fa temps que aquest vocabulari no s’empra ni en les converses més comunes ni en les records ni les sessions del Consell. Només uns quants ens considerem guardians de les paraules, malgrat saber que ja se n’han perdut una infinitat i que amb cada desaparició de cada individu pot estar desapareixent una manera de dir alguna cosa que ja mai més podrà ser dita de la mateixa manera.
Però no és això que volia deixar escrit. Volia escriure que representa un esforç enorme això d’intentar dibuixar sentiments, explicar fets que considerem significatius. Així m’ha passat sempre a mi. Em va costar molt començar a parlar, tangencialment, de les desaparicions del meu germà o la meva filla gran, igual que ara fa dies que evito divulgar allò que realment em preocupa. Potser se m’acaba la tasca que m’havia proposat tirar endavant. Per ventura hagi acabat una fase de la meva lluita i n’hagi de començar una altra.
0 comentarios:
Publica un comentari