Pensàvem, com solem fer, en la nova foto o il·lus
tració que havia de figurar 
a la portada del tercer número d’El pont d’Aixovall. Vàrem trobar una imatge preciosa de 1910 en un llibre editat pel Comú de Sant Julià. S’hi veien vàries figures que baixaven del mercat d’Andorra i el pont a la seva esquerra, majestuós. S’hi veia també una esplanada i el camí cobert de fulles. S’hi veia la Valira. Vàrem pensar que la professora tècnica de Sanitari i Social Beatriz Lorenzo, actualment Consellera de Social laurediana, ens podria ajudar. Volíem saber a qui dirigir-nos per l’eventual publicació de la imatge. Qui s’havia encarregat dels permisos de publicació de les imatges del llibre Laurèdia fa cent anys? Podien facilitar-nos des del Comú el contacte amb la família propietària de la foto?Diverses casualitats, afegides a més mediacions, van fer que des del Comú de Sant Julià se’ns proposés si volíem una altra fotografia que penjava de feia molts anys en un mur de l’antiga Casa Comuna. Molt amablement, ens van deixar reproduir la foto que ara il·lustra l’El pont d’Aixovall que teniu a les mans.
La crònica de com va anar a parar a la Casa Comuna la fotografia narra per via indirecta tant aspectes de la història recent de la parròquia on es troba el Centre de Formació Professional, com la del país. De fet, ens expliquen que fou l’actual Cap de Govern, Albert Pintat, qui va adquirir i cedir al Comú la còpia en format gairebé monumental. Signa la imatge el fotògraf Ripoll.
No només pensem que la foto és inèdita, sinó que trobem igualment força insòlit l’angle des d’on va ser feta. Per descomptat que el lloc on un dia es va plantar el fotògraf és ara el punt de vista de l’observador, que ens emplaça de la banda d’Aixovall. La imatge, doncs, semblaria una invitació a la gent de l’altra riba a venir cap a nosaltres. Això és precisament el que mirem de fer. Això és ni més ni menys el que voldríem la revista, la gent que la confegim i el Centre de Formació Professional en ple (1): que la gent continuï passant pel pont imaginari que representa la foto, pel pont metafòric —de paper i tinta— de la revista que llegiu, així com pel pont físic que uneix la rotonda d’Aixovall a la resta del país. En resum, foto, pont, revista, Cent re de Formació Professional són una invitació ferma i afectuosa a unir-vos a nosaltres.
(1) Cas que això fos possible, és clar: encara no s’ha demostrat que ni revistes ni centres de formació pensin.
El pont d'Aixovall, núm. 3, juny de 2008
6 comentarios:
La foto és preciosa. Quan es va fer el pont? Salut!
El pont se'l va endur la riuada del 1982. Una cuba de gasoli se'l va carregar. Era un pont de tipus romànic, però no romànic en el sentit estricte de la data. Penso que fou construït a finals del XIX (hauria de mirar la data exacta). Ara es diu que es vol tornar a reconstruir. La revista del centre d'FP on treballo es diu justament "El pont d'Aixovall". Per això mirem d'aconseguir fotografies interessants o inèdites o reinterpretacions artístiques del vell pont desaparegut per a les portades. Ho hem aconseguit amb els 3 números que duem. En el núm. 1 una visió moderna: una il·lustració de l'artista Casamajor. En el núm. 2 una foto d'Henri Gaussen en negatiu. En el núm. 3 aquesta del fotògraf Ripoll amb molta lluminositat i que ens transporta a un passat més recent. És una manera més de mantenir viu el record del passat i de la nostra història.
Molt bon treball de documentació, disseny i maquetació, ja no m'enrecordava del dibuix que et vaig fer, m'ha fet gràcia veure'l de nou. Està molt bé el joc d'antic i contemporani que feu a la revista.
Gràcies, nenet! De fet, la del tercer núm. és molt interessant. Ja la veuràs. A la portada hi ha el pont de la part d'allà i a la contraportada, la riba d'Aixovall.
Onset, he dit que el pont era de finals del XIX i ara em sembla que potser sigui dels 1860s. Demà m'ho miro i t'ho confirmo.
Salut!
Gràcies per la informació. Bi ha bel interés per recuperar-lo de tot, restaurar-lo y amillorar-lo?
Es vol construir des de zero. Jo no sé si hi estic massa d'acord... El pont ja no hi és. No hi queda res. Fóra millor que protegissin els que encara queden drets.
D.
Publica un comentari